Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen de la FestaAquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL: El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.
Entrades
